Benvolguts/des al blog que escric.
Aquí trobareu una part molt important de la meva vida. No us ofereixo res més que el camí que jo he anat i vaig caminant cada dia, seguint sempre aquella veueta que va més enllà del pensament i que a cau d’orella m’encoratja dia dia a fer un nou pas.
Per tant, no et creguis res perquè sí, només és la meva visió de la Vida, n’hi ha com persones existeixen. Si de cas hi ha alguna cosa que et ressona, solament escolta-la i escolta’t.
L’objectiu de la meva vida ha sigut la cerca de Qui Sóc, més enllà d’etiquetes i clixés que encasellin la persona. Tot el que trobaràs aquí ha sigut gràcies i degut a la recerca de mi mateix.
Ara treballo de psicòleg i des d’aquesta base teòrica, ofereixo les eines per poder ser una mica més lliure cada dia i viure la vida amb plenitud, gaudint-la i jugant-la, que és això el que hem vingut a fer…
Fins que entenguem, acceptem i perdonem tot allò que ens ha afectat, qui ho ha produït o a nosaltres mateixos, no serem realment lliures i estarem fugint de Qui Realment Som.
Deixem dir-te altre cop, no et creguis res que no vingui d’un sentir que neix del cor, i solament aquelles paraules que ressonaran dins teu.
Perquè en el fons, Jo Sóc Qui Sóc i Tu Ets Qui Ets!! i en això hi ha la grandesa de l’ésser humà, Ser Únics i a la vegada Iguals, i quan tu no hi ets l’Existència no és plena.
Bona lectura…
Contacte via mail: orioltarragocosta@gmail.com
Oriolet! gracies per ser com ets i gracies a ki sigui que ha fet k els nostres camins es trobesin un cop mes en les nostres vide llargues,… llarguissimes!!
ets una persona molt espercial. un peto
Meritxell!
com tu jugues a bolei sols pel plaer de fer-ho, tots juguem la Vida i jo també pel plaer de fer-ho! Abraçada!
com t’he dit abans ajudes a fer miracles!!
Gràcies Mireia,
succeeixen quan les persones obren les portes i allò que creiem impossible surt de dins, i en diem miracles…
Bona nit!
Em sembla perfecte això que fas.
Sempre he admirat aquesta força teva, aquest saber fer front a cadascuna de les circumstàncies de la vida. A saber parar els peus amb un somriure. Sé perfectament el que t’ha costat arribar fins aquí. La muntanya de “porqueria” que t’has tret del damunt…..M’agradaria arribar a ser una mica com tu, però no sé si sabria treure’m la motxilla que duc a sobre.
Vinga. Ànims amb aquest nou projecte (ja els pots abastar tots??????)
Una abraçada ben forta
(seguirem en contacte)
Hei company de caminada… gràcies per les paraules… quantes estones i buidades de “porqueria”, com dius, hem compartit…
Ep, jo la motxilla la duc posada, malament el dia que me n’oblidi, ara bé, quan de pes que n’ha sortit, ja no em fa abaixar el cap i puc, quan cal, recordar tot allò que he sigut perquè gràcies a això sóc el d’ara. Ah, i no t’ho perdis, quan ho he sabut, he trobat el temps necessari per fer allò que calia…
Una abraçada des i pel cor!
Bon dia Oriol!
Em sembla una molt bona idea aquest bloc que has creat! m’agrada aprendre de tu i de les teves reflexions. Així que intentaré tenir una mica més de contacte a través de les teves publicacions!!
Una abraçada molt forta d’una banyolina!
Gràcies a tu Maria! tots aprenem de tots…
Abraçada i fins aviat!
Hola Oriol!
Moltes gràcies per deixar-nos caminar amb tu! ULTREIA!